Barry Barish investit "Doctor Honoris causa" per la Universitat de València a proposta de l'IFIC

dc., 01/06/2022 - 02:10

El Paranimf de l'emblemàtic edifici de la Nau ha acollit el solemne acte de la concessió del Doctorat "Honoris causa" al professor i investigador Barry Clark Barish pel seu extens estudi en el camp de la física experimental, i, en particular, pel descobriment de les ones gravitacionals, pel qual en 2017 va obtindre el Premi Nobel de Física.

La rectora de la Universitat de València, Mª Vicenta Mestre, hapresidit el solemne acte, i el professor i delegat institucional del Consell Superior d'Investigacions Científiques a la Comunitat Valenciana, Juan Fuster,ha sigut l'encarregat de llegir la laudatio. A la investidura han assistit una àmplia representació del Consell de Direcció de la Universitat així com gran part dels degans i deganes de la institució, així com també membres i representants dels diferents col·lectius de la comunitat universitària.

La proposta del reconeixement com a Doctor "Honoris causa" al professor Barry Clark Barish, llicenciat i doctorat en Física per la Universitat de Berkely, Califòrnia, va estar instada per l'Institut de Física Corpuscular amb el recolzament de la Facultat de Física de la UV. 

El doctor Barry Clark Barish ha rememorat el seu periple pel seu país natal, els Estats Units, i com aquest li va portar a endinsar-se en el camp de la física, tenint com a model a seguir al físic italià Enrico Fermi, clau en la seua especialització en física nuclear i de partícules.

Una especialització que li va possibilitar dur a terme el descobriment de les ones gravitacionals, clau en la progressió de la ciència, i en concret, en l'estudi de les partícules, i que li ha atorgat nombrosos reconeixements. Finalment, ha acabat el seu discurs fent resò en la universalitat de la ciència, i en la seua capacitat per a traspassar fronteres.

La lectio completa del Dr. Barry Clark Barish, es pot llegir ací.

Per la seua part, la rectora Mª Vicenta Mestre ha destacat la contribució al procés d'investigació de la ciència del professor Barish, emfatitzant la seua dedicació a través de vint anys de la seua vida dedicats al descobriment de les ones gravitacionals i el desenvolupament dels mètodes per a la detecció d'aquestes.

A més, Mestre ha remarcat la importància del paper de la ciència. En aquest cas, la física. Una àrea del coneixement molt lligada a la història de la Universitat de València, perquè en la dècada dels 50 Joaquín Catalá d'Alemany va marcar un abans i un després en la investigació dels nuclis atòmics i les partícules elementals. Treball que va suposar la creació de l'Institut de Física Corpuscular de la UV (IFIC) i que, a partir de l'acord amb el Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) en 1983 es va obrir una etapa com a centre d'investigació mixt entre la Universitat i el CSIC.

Per a consultar el discurs complet de la rectora Mª Vicenta Mestre, faça clic ací.

El professor i delegat institucional del Consell Superior d'Investigacions Científiques a la Comunitat Valenciana, Juan Fuster, en la lectura de la laudatio ha realitzat un recorregut per tota la trajectòria professional de Barish, posant l'accent en les seues aportacions a la ciència, mitjançant el desenvolupament de tecnologies avançades sense precedents.

Per a llegir el laudatio del professor Juan Fuster, fes clic ací.

 

Barry Clark Barish

Nascut a Omaha (EEUU) el 1936. Graduat i doctor en Física per la University of Califòrnia, Berkeley, el Dr. Barish va ser investigador principal del Laser Interferometer Gravitational – Wave Observatori entre 1994 i 2005, i director del laboratori LIGO del Caltech entre els anys 1997 i 2006.

La trajectòria científica del Dr. Barish s'ha desenvolupat en diverses àrees de la física fonamental, creant el primer fes intens d'anti-protons en Boorkhaven en la dècada de 1960, amb els premis Nobel de Física Friedman, Kendall i Taylor va construir el primer espectròmetre a Stanford per a l'estudi de col·lisions d'electrons a alta energia i en la dècada de 1970 va desenvolupar un accelerador capaç de produir un feix de neutrins de banda estreta. Les seues investigacions van ser claus per a establir la unificació de la interacció electromagnètica i la interacció nuclear feble en la teoria de Glasho, Weinber i Salam, premis Nobel de Física, que forma la base de l'actual Model Estàndard de la Física de Partícules.

Per nomenament presidencial va ser membre, entre 2003 i 2009, del National Science Board dels Estats Units d'Amèrica, i ha format part de nombroses comissions i comitès.

Barry C. Barish és membre de la National Academy of Sciences, de la American Association for the Advancement of Science i de la American Physical Society, de la qual va ser president en 2011.

Al costat del Premi Nobel i el Príncep d'Astúries, el Dr. Barish ha rebut nombrosos premis i distincions entre els quals es troben els premis la Medalla Henry Draper de l'Acadèmia de Ciències dels EUA, la designació com a ‘Tità de la Física’, el American Ingenuity Award del Smithsonian Magazine, el Premi Enrico Fermiel, el Premi Giuseppe i Vanna Cocconi de la Societat Europea de Física, o el Premi de Ciència Funden-Zhongzhi; així com els honoris causa per la Universitat de Bolonya, la Universitat de Florida, la Universitat de Glasglow, la Universitat Metodista del Sud i la Universitat de Sofia St. Kliment Ohridski.

 

De izq. a dcha. Juan Fuster, delegado Institucional del CSIC en la Comunitat Valenciana, María Vicenta Mestre, rectora de la UV, Barry Barish, Doctor Honoris Causa de la UV y Nuria Rius, directora del IFIC