La investigadora predoctoral Nadja Lessing, membre de l’Institut de Física Corpuscular (IFIC), centre mixt del Consell Superior d’Investigacions Científiques i la Universitat de València, ha sigut guardonada amb l’EPS Poster Prize, concedit per la Societat Europea de Física (European Physical Society, EPS) durant la PhD School ‘Ettore Majorana’ of Nuclear, Subnuclear and Astroparticle Physics, celebrada de l’11 al 20 de juliol de 2025 a Erice, Itàlia.

El treball premiat va ser presentat en format pòster i s’emmarca en la tesi doctoral que la investigadora desenvolupa a l’IFIC sota la supervisió de Rebecca Gozzini i Alfonso García Soto, ambdós investigadors del grup VEGA (València Experimental Group on Astroparticle Physics) de l’IFIC. “He posat molt de treball en la preparació del pòster per a visualitzar el marc de la meua investigació i m’alegra que eixe esforç haja sigut valorat”, declara Nadja. “Haver guanyat el premi és una motivació afegida per a continuar esforçant-me en la comunicació del meu treball”.

El projecte d’investigació de Nadja Lessing se centra en la recerca de possibles efectes de decoherència quàntica en neutrins, un fenomen que podria originar-se en teories que estenen el Model Estàndard, com alguns escenaris de gravetat quàntica. L’estudi es du a terme utilitzant el detector ARCA, part de l’experiment KM3NeT, ubicat en el fons de la mar Mediterrània i que està optimitzat per a la detecció de neutrins d’alta energia mitjançant l’observació de la llum de Cherenkov. La radiació de Cherenkov és una radiació de tipus electromagnètic produïda pel pas de partícules carregades elèctricament en un determinat medi a velocitats superiors a la velocitat de la llum en eixe medi, ja que aquesta és insuperable en el buit, però pot ser més lenta en altres medis. Quan una partícula supera la velocitat de la llum en un medi determinat, parlem de la llum o radiació de Cherenkov.

L’anàlisi utilitza fluxos de neutrins atmosfèrics reconstruïts com a esdeveniments de tipus track, típicament associats a un tipus de neutrins anomenats “neutrins muònics”. Per a discriminar aquests esdeveniments davant del fons dominant de muons atmosfèrics s’empren tècniques d’aprenentatge automàtic, específicament arbres de decisió optimitzats. Les simulacions permeten comparar l’evolució esperada del flux de neutrins sota l’esquema d’oscil·lacions estàndard amb escenaris que inclouen efectes de decoherència, mostrant diferències característiques que podrien constituir una signatura observable del fenomen.

L’escola PhD MAJORANA està organitzada per l’INFN (Istituto Nazionale di Fisica Nucleare, amb seu a Roma, Itàlia) i constitueix una de les trobades de formació avançada més rellevants en l’àmbit de la física de partícules i nuclear. Adreçada a estudiants de doctorat de tot el món, l’escola combina lliçons magistrals a càrrec d’experts internacionals amb sessions pràctiques i presentacions científiques per part de l’alumnat.

El premi al millor pòster, patrocinat per l’EPS, reconeix la qualitat científica, la claredat expositiva i el potencial d’impacte del treball presentat. “També ho interprete com un senyal que les preguntes que intentem respondre en el nostre grup d’investigació desperten interés en la comunitat científica”, conclou Lessing. Aquesta participació i el reconeixement obtingut reflectixen el compromís de l’IFIC amb la formació de joves investigadors i l’impuls al talent emergent.