L’Institut de Física Corpuscular (IFIC, centre mixt del Consell Superior de Investigacions Científiques i la Universitat de València) ha consolidat la seua integració en la xarxa científica internacional LHCONE, la infraestructura avançada de connectivitat del CERN dissenyada per a suportar l’enorme flux de dades generat pel Gran Col·lisionador d’Hadrons (LHC). Este avanç estratègic reforça la capacitat del centre per a participar en el processament i l’anàlisi distribuïda de dades dels grans experiments internacionals de física de partícules, com ara ATLAS i LHCb.

La integració en LHCONE ja està permetent a l’IFIC assolir xifres rècord de transferència de dades, tal com reflectixen les últimes estadístiques de trànsit de xarxa, on s’observen pics històrics de diverses desenes de GB/s sostinguts a través de la connexió dedicada. Estos valors situen l’IFIC entre els centres amb major activitat i capacitat d’intercanvi de dades dins de la infraestructura distribuïda del LHC.

En les primeres 24 hores connectat a la xarxa LHCONE del CERN (com es pot vore en la figura), gràcies al magnífic treball del servei d’informàtica de la Universitat de València, en particular de José Miguel Femenia Herrero, del servei d’informàtica de l’IFIC, en concret Francisco Javier Sánchez Martínez, i del projecte ATLAS Tier-2 de l’IFIC, l’investigador principal del qual és Santiago González de la Hoz.

Com es pot vore en les estadístiques de trànsit, ja s’estan assolint fluxos d’entrada i eixida de dades d’entre 60 i 70 GB/s. Impressionant. Espectacular. Açò representa un autèntic salt de qualitat i quantitat per a la nostra Universitat i per a l’IFIC.

«Esta connexió ens permet rebre i enviar de manera molt més eficient les enormes quantitats de dades generades pel col·lisionador LHC del CERN, especialment de l’Experiment ATLAS, reforçant així el paper de l’IFIC dins de la infraestructura mundial de computació distribuïda del LHC», apunta Santiago González.

LHCONE constituïx una xarxa privada global optimitzada específicament per a trànsit científic, evitant les limitacions i congestions d’internet convencional i garantint connexions d’alta capacitat, estabilitat i baixa latència entre centres d’investigació de tot el món. Gràcies a esta infraestructura, l’IFIC pot accedir i transferir de manera més eficient els enormes volums d’informació produïts pel LHC, fonamentals per a investigacions relacionades amb el bosó de Higgs, el quark top o la busca de nova física.

A més, esta integració reforça el paper de l’IFIC dins de la Worldwide LHC Computing Grid (WLCG), la infraestructura mundial de computació distribuïda que fa possible l’anàlisi de les dades del CERN. La millora de connectivitat permetrà optimitzar tant els processos de producció i simulació com l’accés remot a datasets científics de gran escala.

La connexió a LHCONE s’ha realitzat en coordinació amb RedIRIS, la Universitat de València i els equips tècnics internacionals de la col·laboració, implementant mecanismes avançats de seguretat, segregació de trànsit i optimització de rutes de transferència de dades.

Amb este nou assoliment tecnològic, l’IFIC continua reforçant la seua posició com un dels centres de referència europeus en computació científica i anàlisi de dades per a física d’altes energies, preparant-se a més per als futurs reptes computacionals del High-Luminosity LHC (HL-LHC), que multiplicarà el volum de dades i les necessitats de processament durant la pròxima dècada.