Un equip de l’Institut ITACA de la Universitat Politècnica de València (UPV), en col·laboració amb l’Institut de Física Corpuscular (IFIC), centre mixt del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) i la Universitat de València (UV), ha desenvolupat una metodologia que permet calcular les emissions de gasos contaminants generades pel trànsit en cada carrer de la ciutat de València, hora a hora. El sistema combina la informació recollida pels sensors de trànsit ja instal·lats a la ciutat amb models d’emissió estandarditzats i reconeguts internacionalment.

Gràcies a aquest treball, ha sigut possible identificar les zones més afectades per la contaminació derivada del trànsit. Així, les zones més contaminades són els accessos nord (Av. de Catalunya, Av. Germans Machado) i oest (Av. del Cid, entrada per Tres Forques) de la ciutat. També destaquen pels seus alts nivells d’emissions altres vies amb gran densitat de trànsit, com les avingudes Pérez Galdós i Giorgeta.

Segons l’estudi, l’any 2021 el trànsit rodat va generar a València més de 600.000 tones de gasos d’efecte d’hivernacle, a més de contaminants com òxids de nitrogen, monòxid de carboni, compostos orgànics volàtils i partícules en suspensió.

L’impacte dels carrils bici

El mètode desenvolupat per l’equip de l’Institut ITACA de la UPV i l’IFIC (CSIC-UV) permet avaluar l’impacte de la posada en marxa de noves mesures de mobilitat urbana sostenible. Com a exemple, l’equip de l’Institut ITACA va analitzar l’efecte de transformar un carril de trànsit en un carril bici a l’avinguda Regne de València. Després de la intervenció, les emissions en eixe tram es van reduir més d’un 45% durant les hores de major circulació.

“El model permet estimar de forma directa l’impacte de mesures concretes, amb un nivell de detall que fins ara no era possible. Això permet simular quines mesures tindrien un major impacte en la reducció d’emissions i, d’aquesta manera, invertir els recursos disponibles de la manera més eficient possible”, destaca Edgar Lorenzo Sáez, investigador de l’Institut ITACA.

Reducció d’emissions entre 2016 i 2021

A més, l’estudi de l’equip de la UPV i l’IFIC constata una reducció progressiva de les emissions entre 2016 i 2021 a la ciutat de València. En aquest període, contaminants com el monòxid de carboni i els compostos orgànics volàtils van disminuir més d’un 30%. Aquest descens s’associa, segons es desprén de l’estudi, a una menor presència de vehicles dièsel i a l’augment, encara limitat però creixent, de vehicles híbrids i elèctrics.

Un sistema més precís

Fins ara, el control de la qualitat de l’aire a València es basava en les dades de nou estacions fixes repartides per la ciutat. “Aquestes estacions no ofereixen una imatge completa de la ciutat. El nostre sistema permet cobrir tota la ciutat, fins i tot carrers i barris on no hi ha estacions de mesura directa”, destaca Jose Vicente Oliver, catedràtic de la UPV i investigador de l’Institut ITACA.

“Aquesta capacitat d’anàlisi detallada és especialment útil per a planificar zones de baixes emissions, prioritzar intervencions en zones sensibles (com ara centres escolars o sanitaris) i comprovar si determinades mesures desplacen la contaminació a altres àrees o franges horàries. Açò assegura que una mesura no desplace les emissions d’una zona de la ciutat a una altra, provocant injustícies ambientals”, afegeix Javier Urchueguía, catedràtic de la UPV i investigador de l’Institut ITACA.

L’IFIC ha col·laborat en el tractament de les dades recollides per les més de 3.500 espires electromagnètiques distribuïdes per la ciutat per a mesurar la intensitat de pas de cotxes, bicicletes i patinets. “Les tècniques actuals d’anàlisi de dades han sigut clau per a depurar, validar i estructurar la gran quantitat d’informació generada pel sistema de gestió del trànsit”, explica Miguel García Folgado, investigador del CSIC a l’Institut de Física Corpuscular. “Gràcies a això, ha sigut possible estudiar l’impacte del trànsit en la contaminació urbana amb una resolució espacial i temporal sense precedents, identificant amb precisió els punts crítics d’emissió”.

Per a dur a terme aquest estudi, l’equip de la UPV i l’IFIC ha comptat amb la col·laboració de l’Ajuntament de València, que ha facilitat l’accés a les dades del sistema de gestió del trànsit, i amb el finançament de l’Agència Valenciana de la Innovació (AVI) en el marc del projecte AVI AirLuisa.

Referències:
Edgar Lorenzo-Sáez, Javier F. Urchueguía, Miguel García Folgado, Jose-Vicente Oliver-Villanueva, Methodology development for high-resolution monitoring of emissions in urban road traffic systems, Atmospheric Pollution Research, Volume 16, Issue 9, 2025, DOI: https://doi.org/10.1016/j.apr.2025.102600