Serge Haroche, premi Nobel de Física, comparteix experiències amb en l'Institut de Física Corpuscular (IFIC) i la Facultat de Física de la UV

dl., 01/06/2026 - 02:25

L'Institut de Física Corpuscular (IFIC), centre mixt del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) i la Universitat de València, i la Facultat de Física de la UV han tingut l'honor de rebre la visita d'una figura destacada de la física contemporània: Serge Haroche, guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 2012.

La seua visita a València, amb motiu de la seua participació com a membre del jurat dels Premis Rei Jaume I, ha sigut aprofitada per a organitzar un esdeveniment molt especial dirigit especialment al seu personal investigador més jove: estudiants de doctorat, investigadors/as postdoctorals, contractats Ramón y Cajal i Gen-T.

L'activitat central ha consistit en una taula redona titulada What you’ve always wanted to ask a Nobel Prize winner but never could, que ha oferit una oportunitat única per a establir un diàleg pròxim i enriquidor amb el llorejat. En un format informal i participatiu, els assistents han pogut compartir les seues inquietuds sobre la carrera científica, els reptes actuals de la física fonamental, les decisions clau en la vida professional i moltes altres qüestions. Sens dubte, aquest ha sigut una trobada inspiradora per a la nova generació de científics i científiques.

Sobre el Premi Nobel convidat

Serge Haroche (Casablanca, Protectorat francés del Marroc, 11 de setembre de 1944) és des de 2001 catedràtic de física quàntica en el Collège de France. Ha sigut investigador en diverses institucions com el Centre national de la recherche scientifique (CNRS) (1967-1975), la Stanford University (1972-1973) o la École normale supérieure (1994-2000), on va arribar a ser director del departament de física.

Entre els principals assoliments de Haroche en el camp de l'Electrodinàmica Quàntica en cavitats es troben l'observació de la millora de l'emissió espontània d'un sol àtom en una cavitat, el seguiment directe de la decoherencia de superposicions mesoscópicas d'estats, els anomenats estats del gat de Schrödinger, i el mesurament quàntic sense destrucció de fotons. Mitjançant la manipulació d'àtoms i fotons en cavitats d'alt coeficient Q, també ha demostrat passos elementals dels procediments d'informació quàntica, com la generació d'entrellaçament àtom-àtom i àtom-fotó i el funcionament de portes lògiques quàntiques en les quals intervenen fotons i àtoms com a «bits quàntics».

Va ser guardonat amb el Premi Nobel de Física, de manera conjunta amb David J. Wineland, pel seu treball sobre la mesura i manipulació de sistemes quàntics individuals.