Un dels pares de la teoria del ' color ' de les partícules elementals imparteix una conferència a l'Institut de Física Corpuscular
El professor de la Universitat de Berna (Suïssa) Heinrich Leutwyler va proposar al costat del Nobel Murray Gell-Mann el mecanisme que manté unit el nucli de l'àtom .
Les partícules elementals tenen 'color'. Aquesta propietat, que no té res a veure amb la seva percepció visual, fa referència a un tipus de força que es manifesta en les distàncies molt curtes: és la força forta, que permet mantenir el nucli de l'àtom unit i oferir l'estabilitat necessària per formar estructures grans, entre elles les cèl·lules i els éssers humans. Aquesta propietat de les partícules elementals va ser introduïda el 1973 per un grup de físics teòrics entre els quals es trobava el suís Heinrich Leutwyler, que ofereix una conferència sobre el desenvolupament dels models sobre física de partícules a l'Institut de Física Corpuscular (IFIC, CSIC-UV). Serà el dimecres 14 de maig, al Saló d'Actes del Parc Científic de la Universitat de València.
Heinrich Leutwyler va ser, al costat de Harald Fritzsch i Murray Gell-Mann (aquest últim, premi Nobel de Física el 1969 pel seu treball de classificació de les partícules elementals), un dels introductors del concepte de 'càrrega de color' en l'anomenada Cromodinàmica quàntica (QCD, per les sigles en anglès). Aquesta teoria descriu la força forta, una de les quatre forces fonamentals de la naturalesa que permet al nucli atòmic mantenirse unit. Cromodinàmica ve de la paraula grega croma que significa 'color'.
Leutwyler és professor emèrit de la Universitat de Berna des de l'any 2000, quan va rebre el Premi Humboldt de la Fundació Alexander von Humboldt per a científics de renom internacional. Doctor honoris causa per la Universitat de Magúncia i premi Pomeranchuk 2011, ha desenvolupat la seua tasca investigadora en alguns dels principals laboratoris de física de partícules del món, entre ells el CERN i la Universitat de Princeton. La seua conferència traçarà un recorregut pels diferents models de partícules elementals des del model de Bohr fins a l'exitós Model Estàndard de la Física de Partícules, la peça clau, el bosó de Higgs, es va descobrir al CERN fa tot just dos anys.