Aquest dimarts 6 d’octubre es va anunciar el Premi Nobel 2026. El guardonat va ser el físic de partícules Francis Halzen, una persona molt vinculada a l’Institut de Física Corpuscular (IFIC), centre mixt del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) i de la Universitat de València (UV), ja que ha col·laborat amb diversos investigadors i és pioner en l’estudi dels neutrins. El professor Halzen ja va visitar l’IFIC el 2024 per parlar dels seus decisius experiments a l’Observatori de Neutrins IceCube (consulta ací la seua xarrada), que han permés detectar els neutrins d’alta energia i descobrir-ne l’origen astrofísic. A més, forma part del Comité Científic Assessor de l’IFIC, que s’encarrega de supervisar l’activitat científica del nostre centre i d’assegurar que manté els estàndards més alts d’excel·lència investigadora.

Física de neutrins

Els neutrins són partícules subatòmiques fonamentals amb una massa extremadament menuda, pròxima a zero, i sense càrrega elèctrica, cosa que els fa invisibles als camps electromagnètics. Per això cal una instrumentació molt avançada per a detectar-los. L’Observatori de Neutrins IceCube és un tipus particular de telescopi dissenyat per a observar aquestes complexes partícules. Des de les profunditats del gel del pol sud, els detectors d’IceCube miren cap al pol nord per a detectar neutrins que travessen tot el planeta. Aquest emplaçament és particular, ja que el gel del pol sud presenta molts avantatges: està lliure de diversos tipus d’interferències i és una zona geològicament estable, sense terratrèmols.

Gràcies a la seua innovadora configuració, el 2013 IceCube va aconseguir detectar 28 neutrins d’origen còsmic. La troballa va ocupar la portada de la prestigiosa revista Science. Juan José Hernández Rey, professor d’investigació del CSIC, recalca la determinació i la perseverança del professor Halzen en assegurar que «no es va limitar a proposar la idea, sinó que, amb un lideratge extraordinari i una gran perseverança, va treballar durant més de dues dècades per a fer-la realitat».

Per la seua banda, Juan de Dios Zornoza, professor titular de la UV, assegura que Halzen també ha sigut clau per a impulsar els projectes en què s’està treballant a Europa, primer ANTARES, que va estar funcionant durant diversos anys al mar Mediterrani i va demostrar la viabilitat d’aquest tipus de projectes al fons marí, i més tard KM3NeT. Investigadors de l’IFIC formen part d’aquesta col·laboració, les observacions de la qual complementen les d’IceCube, i que va ocupar la portada de la prestigiosa revista Nature per la detecció del neutrí de més energia captat mai per un experiment similar.

Primeres reaccions

Les primeres reaccions del personal de l’IFIC no s’han fet esperar. En paraules del director de l’IFIC i investigador científic del CSIC, Sergio Pastor: «El premi atorgat a Francis Halzen constitueix un gran reconeixement no sols a la seua figura dins de l’astrofísica de neutrins, com a líder de la col·laboració IceCube, sinó també a una disciplina en què el personal de l’IFIC juga un paper molt important a través de la seua participació en el projecte KM3NeT. La detecció de neutrins d’altíssima energia procedents de fonts astrofísiques obri una nova finestra a l’astronomia, en estudiar l’univers no sols a través de la detecció de llum en les seues diferents longituds d’ona, sinó també mitjançant la mesura de neutrins i ones gravitatòries».

Així mateix, Nuria Rius, exdirectora de l’IFIC i catedràtica de la UV, declara: «Francis és un investigador excel·lent, tenaç, i ha aconseguit obrir una nova finestra a l’univers: l’astrofísica de neutrins, que complementa la nostra visió de l’espai a través de la radiació electromagnètica i les ones gravitatòries».

El reconeixement a Francis Halzen amb el Premi Nobel de Física 2026 posa en valor la importància de la investigació sobre els neutrins i la seua capacitat per a ampliar el nostre coneixement de l’univers. Els avanços aconseguits gràcies a observatoris com IceCube i KM3NeT permeten estudiar fenòmens còsmics extremadament energètics i obrin noves possibilitats per a comprendre els secrets del cosmos. Aquest reconeixement destaca, a més, la rellevància de la col·laboració científica internacional i del desenvolupament de tecnologies capaces d’observar l’univers d’una manera cada vegada més precisa.