El proper dijous, 11 de desembre, l’IFIC proposa un col·loqui ASFAE-IFIC en què es parlarà del nou detector de traces de l’experiment ATLAS del CERN, l’ATLAS Inner Tracker.

Amb el descobriment del bosó de Higgs l’any 2012, el Model Estàndard de la física de partícules ha assolit un notable grau de completesa. Tanmateix, encara deixa sense resposta diverses preguntes fonamentals. Per això, la comunitat de física de partícules busca xicotetes desviacions respecte de les prediccions del Model Estàndard o fenòmens poc comuns que puguen assenyalar el camí cap a una nova física. Aconseguir aquest objectiu requereix col·lisionadors de pròxima generació que amplien els límits tant de l’energia com de la precisió estadística.

El Gran Col·lisionador d’Hadrons (LHC) està entrant en una nova era amb l’actualització al LHC d’Alta Lluminusitat (HL-LHC). Per a aprofitar plenament el potencial d’aquest accelerador millorat, els experiments també han de sotmetre’s a actualitzacions importants. En l’experiment ATLAS, el detector més intern serà substituït pel nou Inner Tracker (ITk), un sistema completament basat en silici, dissenyat per a ampliar l’hermeticitat i millorar la resolució espacial i temporal, operant en un entorn extremadament hostil en termes de radiació. Els detectors necessiten suports que els situen en l’espai amb molta precisió, han de funcionar a baixes temperatures i disposar d’electrònica que els subministre tant energia com ordres per a extraure les dades a velocitats molt altes i poder-les analitzar. Tots aquests sistemes poden influir de distintes maneres en el funcionament del detector i han de ser tinguts en compte des de les primeres etapes de desenvolupament per a evitar problemes en fases més crítiques i pròximes al lliurament del detector.

Aquesta xarrada presentarà els principals èxits i les lliçons apreses al llarg de les fases d’investigació, desenvolupament i producció de l’ITk, que està destinat a convertir-se en el detector de traces més avançat mai construït.

La Doctora Francisca Muñoz Sánchez és investigadora en la Universitat de Manchester i integrant del grup de Física de Partícules. Va realitzar el seu doctorat en la Universitat de Cantàbria en I+D de detectors de silici per a futurs col·lisionadors, titulat Study of New Silicon Sensors for Experiments at Future Particle Colliders, però també ha treballat amb detectors de diamant i no sols en les seues aplicacions en col·lisionadors, sinó també en aplicacions mèdiques. En els últims 10 anys ha participat en l’I+D i la construcció dels suports mecànics per al nou detector de píxels de l’Inner Tracker per a ATLAS.

Aquest col·loqui ha rebut finançament del Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats a través dels fons NextGenerationEU (PRTR-C17.I01), així com de la Generalitat Valenciana (GVANEXT). Projectes: ASFAE COORD.