La fotografia representa fibres centellejants produint llum pel pas de raigs còsmics i ha sigut seleccionada per a formar part de l'exposició del Certamen Nacional de Fotografia Científica FOTCIENCIA en la seua 20a edició.
Artemisa és la plataforma de computació de l'IFIC per a projectes d'investigació, desenvolupament i innovació que facen ús d'intel·ligència artificial. Qualsevol grup que treballie en una universitat pública o un organisme públic d'investigació a Espanya pot sol·licitar el seu ús. Les convocatòries, terminis i procediment de sol·licitud es poden consultar al web d'Artemisa fent clic ací. Artemisa està finançada pel Programa Operatiu FEDER de la Comunitat Valenciana 2014-2020.
Esta línia d'investigació utilitza els grans acceleradors de partícules per a estudiar els components més elementals de la matèria. En l'actualitat està centrada en dos grans projectes: el LHC (Large Hadron Collider) del CERN i els els futurs acceleradors líneals: l'ILC (International Linear Collider) i el CLIC (Compact Linear Collider). L'IFIC ha participat en la construcció de diversos sistemes del detector ATLAS del CERN i en allò relacionat amb la computació i el maneig de les dades proporcionades per este detector. També participa en l'experiment LHCb i en Belle II del accelerador SuperKEKB.
Investigadors de l'IFIC desenvolupen un prototip per al desplegament i validació de sistemes d'ajuda al radiodiagnòstic basats en models d'Intel·ligència Artificial que facilitaran la interpretació de troballes i evidències clíniques en imatges radiològiques en hospitals.
Els investigadors de l'IFIC en aquesta línia treballen en una àmplia gamma d'estudis en física nuclear i en les seues aplicacions: espectroscòpia gamma, estats nuclears extrems, incineració de residus nuclears, reaccions nuclears en estels. Així mateix, estan involucrats en la construcció dels detectors de la gran instal·lació europea FAIR.
Aquesta línia d'investigació cobreix diversos aspectes entre els quals cal destacar: les propietats bàsiques dels neutrinos i els experiments futurs en aquest camp, l'origen de la massa dels neutrinos i els seus angles de mescla, els neutrinos com a missatgers en astrofísica i cosmologia, la bariogènesi i la leptogènesi, la matèria fosca, els raigs còsmics d'ultra-alta energia i altres.
Esta línia estudia la Cromodinámica Quàntica, especialment en els seus aspectes pertorbatius. S'empren diversos enfocaments, com les teories de camp efectives, la teoria quiral pertorbativa o lagrangians fenomenològics, com el de la teoria quiral de les ressonàncies. Els objectius són molt variats, per exemple l'estudi teòric i fenomenológic de QCD en col·lisionadors hadrónics, l'estudi de la fenomenologia hadrónica en la regió de ressonància, com en les desintegracions hadróniques del leptó tau o en les semileptóniques dels mesons D i altres.
El Instituto de Física Corpuscular desarrolla el 'termómetro' más grande y preciso para medir la temperatura del argón líquido del experimento de neutrinos que se construye en el CERN.
leer más
Se celebra en el Instituto de Física Corpuscular la reunión de NUSPIN, red del proyecto ENSAR2 (H2020) que coordina experimentos con técnicas de espectroscopía de rayos gamma.
leer más
Se presentan en Valencia avances en la implementación de los detectores de trazas, el 'corazón' de experimentos como ATLAS, para afrontar retos como el futuro LHC de Alta Luminosidad.
leer más
El Instituto de Física Corpuscular contribuye a la mejora de los experimentos ATLAS y LHCb para adaptarse al gran incremento de colisiones en el mayor acelerador del mundo a partir de 2026.
leer másEncara no s'ha creat cap contingut per la portada.
