El professor d'investigació Joan Josep Hernández-Rey, membre del grup VEGA (Valencia Experimental Group of Astroparticles) a l'Institut de Física Corpuscular (IFIC), centre mixt del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) i la Universitat de València (UV), ha contribuït com a assessor internacional en el procés de selecció de les Grans Infraestructures d’Investigació (GII) en què Alemanya participarà de manera prioritària en els pròxims anys. Hernández-Rey va ser convidat pel Consell Alemany de Ciències i Humanitats (Wissenschaftsrat) a formar part del grup d'experts en astronomia i astrofísica que va avaluar els projectes en esta àrea.

El Ministeri Federal d'Investigació, Tecnologia i Espai d'Alemanya (BMFTR, per les seues sigles en alemany, antigament BMBF) va iniciar en 2024 un procés per prioritzar les futures GII en què Alemanya participarà. El BMFTR va anunciar el 15 de juliol de 2024 l’inici del procés, data en què es va obrir la convocatòria de sol·licituds, fixant-se la data de tancament el 25 d’octubre d’eixe mateix any.

Un total de 32 projectes van entrar en la fase d’avaluació, recolzats per un total de 56 institucions alemanyes, de les quals 19 eren d’educació superior i 37 de caràcter no universitari. L’import total sol·licitat ascendia a 8.500 milions d’euros.

Un dels requisits dels projectes per ser inclosos en el procés de priorització era que els costos d’instal·lació (sense comptar els de funcionament) arribaren com a mínim als 50 milions d’euros per infraestructura. Per a les infraestructures d’investigació en humanitats i ciències socials, el llindar es va establir en 20 milions d’euros. A més, es va exigir que els projectes suposaren un vertader salt qualitatiu en investigació, i no una simple millora d’infraestructures ja existents. També es demanava que els estudis previs comptaren amb el grau de maduresa suficient per a permetre la implementació de la infraestructura proposada en els pròxims quatre anys.

«L’elaboració, en el nostre grup de treball, d’una shortlist des del punt de vista cientificotècnic ha requerit una detallada discussió de les qualitats de cada projecte en quatre dimensions prèviament establides: potencial científic, aprofitament científic, rellevància per a Alemanya com a centre científic i viabilitat científica i tècnica. No ha sigut, certament, un procés senzill, a causa de l’altíssima qualitat de les propostes rebudes», afirma el Prof. Hernández-Rey.

Els projectes presentats es van sotmetre a un procés de revisió que va constar de tres línies d’avaluació paral·leles, dutes a terme per tres comissions distintes: una avaluació científica liderada pel Consell Alemany de Ciències i Humanitats (Wissenschaftsrat), centrada en les quatre dimensions esmentades; una avaluació de costos i riscos, en què es considerava la solidesa dels plans de despesa i dels conceptes a finançar durant tot el cicle de vida de la GII, i un estudi del potencial d’innovació i transferència de les sol·licituds. Es va utilitzar una idea integral de transferència per avaluar l’impacte potencial dels projectes més enllà del seu potencial científic per a Alemanya com a país membre de la Unió Europea. Esta idea de transferència abastava no sols l’impacte social i les contribucions a la planificació i transformació futures, sinó també les contribucions previstes dels projectes a la independència tecnològica d’Alemanya i Europa.

Amb la informació proporcionada pels grups de treball dels tres pilars d’avaluació, el Comitè per a les Infraestructures d’Investigació (Ausschuss Forschungsinfrastrukturen) del BMFTR va seleccionar un total de nou projectes prioritaris, que van ser anunciats per la ministra d’investigació, Sra. Dorothee Bär, el passat 8 de juliol: CREATION, DALI, fase preliminar per al Telescopi Einstein (ET), HBS-I, LEGEND-1000, PETRA IV, RIDLOP, SLICES-DE i IceCube-Gen2.

Pròxims passos

Pròximament, el BMFTR anunciarà les següents etapes del procés i les seues implicacions concretes en el desenvolupament de les GII alemanyes. Encara que la inclusió en la llista no implica un compromís de finançament, sí que indica la prioritat atorgada a estos projectes des de la perspectiva de la política d’investigació i la seua contribució al funcionament del sistema científic alemany.

El Prof. Joan Josep Hernández-Rey és també membre del Consell Científic del CNRS, el Centre Nacional per a la Investigació Científica de França; forma part del Comitè d’Experiments del LHC del CERN, on és Lead Referee per a l’experiment ATLAS; i és membre del Consell Científic d’HERMES, un dels projectes interdisciplinaris del programa InIdEx (Iniciatives d’Excel·lència) de la Universitat Paris Cité, que involucra els instituts parisencs IPGP, APC i AIM.

«Ha sigut un procés d’avaluació molt minuciós i sistemàtic, que marcarà les prioritats d’Alemanya pel que fa a grans infraestructures d’investigació en els pròxims anys», conclou Hernández-Rey.

Més informació:

Enllaç a les Propostes de Grans Infraestructures d’Investigació prioritzades pel BMFTR.