El pròxim dijous 14 de maig, l’IFIC, centre mixt del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) i la Universitat de València (UV), rep el professor Joseph Boudreau, de la Universitat de Pittsburgh, per a acollir el Col·loqui SO-IFIC “La simulació del detector ATLAS Experiment per a la Run 3 i més enllà”.

La simulació del detector de l’experiment ATLAS Experiment és una peça crítica de la infraestructura informàtica per a la comunitat de la física de partícules i representa una inversió important de capital per part de les agències finançadores. Ha sigut àmpliament utilitzada en totes les fases de la vida del detector, des del disseny conceptual fins a la publicació de resultats, així com en les seues actualitzacions.

Aquest col·loqui ofereix una visió general de l’estructura de la simulació de Monte Carlo en l’experiment ATLAS Experiment, incloent-hi la descripció precisa de la geometria i els materials, així com la modelització dels processos físics mitjançant el conjunt d’eines Geant4. Actualment s’estan duent a terme millores importants en el complex d’acceleradors del CERN per a augmentar la taxa d’adquisició de dades en un factor de 7 a 10, cosa que suposa una gran pressió sobre els recursos computacionals.

L’aparició de la intel·ligència artificial, en particular la IA generativa, es perfila com un complement als paradigmes de transport de partícules, que pràcticament no han canviat en dècades. S’analitzarà com aquestes tècniques s’estan incorporant a la infraestructura de simulació de cara a l’era d’alta lluminositat.

Joseph Boudreau és catedràtic del Departament de Física i Astronomia de la Universitat de Pittsburgh (Pennsilvània, EUA). El seu treball combina física, computació, programació i el disseny d’eines avançades, contribuint de manera decisiva al desenvolupament de programari utilitzat per la comunitat de física d’altes energies. Al llarg de la seua carrera, el professor Boudreau ha participat en experiments com CDF al col·lisionador protó-antiprotó Tevatron, ALEPH al col·lisionador electró-positró LEP, i ATLAS Experiment al col·lisionador de protons LHC, mantenint sempre una forta connexió entre la física fonamental i la innovació tecnològica.

Ha treballat en mesures d’alta precisió de les propietats de les partícules elementals, incloent-hi el bosó Z, els hadrons amb sabor b i el quark top, la partícula més massiva coneguda. De fet, porta més de dues dècades dedicat a la física del quark top, desenvolupant formalismes i estudis detallats de les seues propietats, incloent-hi mesures de polarització i fraccions d’helicitat, així com estudis que han permés establir alguns dels límits més restrictius als coeficients de Wilson sensibles a processos de producció d’un únic quark top.

Més enllà dels seus resultats en física, Boudreau destaca pel seu paper pioner en la descripció, la simulació i la visualització d’esdeveniments en física d’altes energies. És l’autor principal del programa ATLAS Virtual Point 1, el conegut visualitzador tridimensional que permet explorar tant el detector ATLAS Experiment com les col·lisions que registra de manera intuïtiva i detallada, i que s’ha convertit en una eina clau tant per a la presa de dades en la sala de control de l’experiment com per a l’anàlisi i la divulgació científica.

A més, el professor Boudreau es troba com a Visitant Distingit Severo Ochoa a l’IFIC des de l’11 de maig fins al pròxim 7 d’agost de 2026.